Resultats de la cerca frase exacta: 410
Diccionari de la llengua catalana
|
31.
despòtic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi d'un dèspota. Un poder despòtic. [...]
|
|
32.
elevatori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder d'elevar. Forces elevatòries. [...]
apoderar
|
|
33.
poderejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir un poder més o menys gran. [...]
|
|
34.
extorquir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arrabassar fent ús de la força, del poder, amb amenaces, coaccions, etc. Extorquir els tresors d'un poble. Exigir, imposar (contribucions, multes, etc.). Extorquir tributs a un país conquerit. [...]
|
|
35.
soberguejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ultrapassar en poder, alçària, etc. Ell sobergueja els altres en enginy. Una torre que sobergueja totes les del voltant. Dominar altivament, despòticament. És un home que tot ho vol soberguejar. [...]
|
|
36.
a tentipotenti
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fins a no poder més. Menjar a tentipotenti. [...]
|
|
37.
abstractiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder d'abstreure. La facultat abstractiva. [...]
|
|
38.
anal·lèrgic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té poder per a produir al·lèrgia. [...]
|
|
39.
anul·latiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder d'anul·lar. Una sentència anul·lativa. [...]
|
|
40.
asístole
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afebliment o cessació del poder contràctil del cor. [...]
|
apoderar
1 1 v. tr. [LC] Subjugar. Vencé i apoderà els enemics.
1 2 v. tr. [LC] per ext. La son em té apoderat. La malaltia l'ha apoderat i no crec que se'n surti.
2 v. tr. [AD] [DR] [LC] Atorgar poders (a algú).
3 v. intr. pron. [LC] Algú, posar algú o alguna cosa sota el seu poder, prendre'n possessió violentament. Es va apoderar de tots els diners del banc.